Un nom accidental



Va ser Aristòtil qui va proposar per primera vegada la idea de la investigació metafísica. No obstant això, la paraula "metafísica" no procedeix d'Aristòtil i potser en el seu origen va ser més determinant l'atzar que cap altra altra cosa. Això no tindria més importància si el contingut dels llibres que Andrònic va posar després dels llibres de Física fora unitari. Però no és així.

La Metafísica d'Aristòtil és, més aviat, un recull de textos d'extensions diverses, escrits en diferents moments de la vida de l'autor i on els lectors han trobat coses molt diferents, encara que potser complementàries. En alguns passatges, Aristòtil es refereix a una ciència —a una suposada ciència, diríem avui— que ha d'examinar què són realment les coses, si es consideren des d'un enfocament general i, per això, diferent del de les ciències particulars, com la Física. Aquesta suposada ciència es diria, molt més tard —al segle XVIII— "ontologia". En altres passatges, en canvi, Aristòtil parla del la ciència de l'ésser "en sentit propi i superior". D'aquesta ciència, o suposada ciència —la "teologia"—, s’hauria d'obtenir el coneixement de la causa última de l'univers.

Què és la metafísica?


"Metafísica, en sentit general, és la investigació de la naturalesa, constitució i estructura de la realitat. El seu àmbit d'estudi és més ampli que el de la ciència, per exemple, que el de la física o fins i tot el de la cosmologia, ja que un dels seus temes tradicionals ha estat el de l'existència d'entitats no físiques, com Déu."

The Cambridge Dictionary of Philosophy.


"La metafísica pot ser entesa en un sentit més definit, com l'estudi de l'ésser com a ésser, és a dir, de les característiques més generals i necessàries que qualsevol cosa ha de tenir perquè sigui considerada com un ésser o una entitat. És freqüent usar el terme 'ontologia' en aquest sentit."

The Cambridge Dictionary of Philosophy