| Va ser Aristòtil qui va proposar per primera
vegada la idea de la investigació metafísica. No obstant això, la paraula
"metafísica" no procedeix d'Aristòtil i potser en el seu origen va
ser més determinant l'atzar que cap altra altra cosa. Això no tindria més
importància si el contingut dels llibres que Andrònic va posar després dels
llibres de Física fora unitari. Però no és així.
La Metafísica d'Aristòtil és, més aviat, un
recull de textos d'extensions diverses, escrits en diferents moments de la vida
de l'autor i on els lectors han trobat coses molt diferents, encara que potser
complementàries. En alguns passatges, Aristòtil es refereix a una ciència —a una
suposada ciència, diríem avui— que ha d'examinar què són realment les coses, si
es consideren des d'un enfocament general i, per això, diferent del de les
ciències particulars, com la Física. Aquesta suposada ciència es diria, molt
més tard —al segle XVIII— "ontologia". En altres passatges, en canvi,
Aristòtil parla del la ciència de l'ésser "en sentit propi i
superior". D'aquesta ciència, o suposada ciència —la "teologia"—,
s’hauria d'obtenir el coneixement de la causa última de l'univers.
|
Què és la
metafísica?
"Metafísica,
en sentit general, és la investigació de la naturalesa, constitució i
estructura de la realitat. El seu àmbit d'estudi és més ampli que el de la
ciència, per exemple, que el de la física o fins i tot el de la cosmologia, ja
que un dels seus temes tradicionals ha estat el de l'existència d'entitats no
físiques, com Déu."
The Cambridge Dictionary of
Philosophy.
"La
metafísica pot ser entesa en un sentit més definit, com l'estudi de l'ésser
com a ésser, és a dir, de les característiques més generals i necessàries que
qualsevol cosa ha de tenir perquè sigui considerada com un ésser o una
entitat. És freqüent usar el terme 'ontologia' en aquest sentit."
The Cambridge Dictionary of Philosophy
|
|
