| Aristòtil ha passat a la història, entre altres coses, com
el primer sistematitzador de la lògica. De fet, les seves propostes en aquest
camp, al costat de les aportacions dels estoics, han constituït pràcticament
tota la lògica fins al segle XIX. El mateix Kant, al segle XVIII, s'estranyava
del mínim avanç de la lògica, des d'Aristòtil, contrastant amb el imparable
avanç de la ciència a partir del Renaixement.
Les obres de lògica d'Aristòtil (Categories, Sobre la
interpretació, Primers analítics,
Analítics posteriors i Tòpics) van ser agrupades en un conjunt
anomenat Organon, que els filòsofs
van interpretar tradicionalment com una propedèutica, una preparació per a la
filosofia. Amb això pretenien recalcar que el coneixement de les lleis del
raonament era fonamental, un pas previ, per a qualsevol estudi posterior i que calia
estar en possessió de tal coneixement aquells que volguessin endinsar-se en el
terreny de la filosofia.
La lògica aristotèlica s'ocupa de l'estudi dels conceptes i
de les categories i a l’anàlisi dels
judicis i de les formes de raonament, i presta especial atenció als raonaments
deductius o sil·logismes, com a formes de demostració especialment adequades per
al coneixement científic. |
|
|
