| Plató havia descrit dues vegades, a la República i a Les lleis, la seva ciutat ideal. Aristòtil, com a bon deixeble seu,
va dissenyar també el seu model, i això és el que va fer als llibres
primerenques de la Política. No
obstant això, la importància que Aristòtil té en la història del pensament
polític no rau en els esborranys utopistes de la seva joventut, sinó en la seva
investigació empírica i desenganyada de la realitat de la polis. Al llarg de la seva vida, l'actitud d'Aristòtil va passar
del utopisme idealista, característic de Plató, a la freda observació dels
fets, típica de Tucídides.
Aristòtil i els seus ajudants del Liceu van
tractar de reunir totes les constitucions escrites de les polis gregues i determinar la seva evolució històrica, les seves
institucions de govern i les seves lleis. Per a cada ciutat havia estava
previst dedicar una monografia exhaustiva. El mateix Aristòtil se’n va ocupar d’algunes.
Tots aquests treballs, però, s'han perdut, excepte un: el dedicat a la
Constitució d'Atenes.
En els llibres tardans de la Política —els llibres IV, V i VI— es
planteja la qüestió de decidir quin és el millor sistema polític. Aristòtil no
pensava, com Plató, que es tractés de partir d'un model teòric ideal i vàlid
per ser aplicat en tots els casos concrets. Més aviat es tractava de tenir en
compte les diferències històriques, geogràfiques i de tot tipus que fan de cada
ciutat quelcom singular, i trobar per a cada cas la forma de govern adequada.
Des d'aquesta perspectiva, Aristòtil constata
l'existència de tres formes bàsiques d'ordenació social:
- La monarquia: govern d'un sol home, el més
noble, que governa amb el consentiment del poble i respectant les lleis. És, en
teoria, la millor forma de govern.
- L'aristocràcia: govern dels ciutadans millors,
elegits pels de millor llinatge entre ells mateixos. És el millor govern en la
pràctica, és a dir, el millor si es té en compte com són en realitat els homes.
- La democràcia moderada: govern de tots els
ciutadans, però sotmesos a les lleis. En contra del Plató de la República, Aristòtil afirma que aquesta
forma de govern pot triomfar en alguns casos —sempre que el poble sigui
adequadament educat—.
Malgrat les seves preferències personals,
Aristòtil considera que les tres formes d'organització podrien resultar
positives si no cauen en el risc de beneficiar a un determinat sector social en
perjudici del conjunt. En aquest cas:
- La monarquia esdevé una tirania: govern d'un
sol home, que s'ha fet amb el poder amb violència i governa sense el
consentiment del poble i sense respectar les lleis: l'organització social
beneficia en aquest cas tan sols el tirà.
- L'aristocràcia passa a ser oligarquia: govern
dels ciutadans més rics i que només a ells beneficia.
- La democràcia moderada passa a ser democràcia
extrema o demagògica: govern de tots els ciutadans sense respecte a les lleis;
en la pràctica, govern dels demagogs, que agiten als pobres, que són la
majoria.
Aquests tres casos representen formes
desviades o injustes de govern; formes no dirigides per la virtut i que no
compleixen amb la finalitat de tot Estat: la de promoure la virtut entre els
ciutadans, fer possible la pau civil i facilitar la vida intel·lectual.
|
