| Són freqüents en l'obra d'Aristòtil les
afirmacions que la naturalesa no fa (o produeix) res a l'atzar o sense una
finalitat. La creença en les finalitats dels processos naturals com a element
explicatiu fonamental fa de Aristòtil un teleologiste: és a dir, algú que
explica les coses referint-les a la seva finalitat o propòsit.
En defensar el seu punt de vista, Aristòtil
introdueix el que el considera un argument analògic de molt pes. L'analogia
s'estableix entre les operacions de la naturalesa i les de la tècnica humana.
Una vegada admès que la tècnica ens dirigeix cap a una finalitat que està des
del principi en la ment de l'artesà, Aristòtil sosté que la tècnica i la
naturalesa són similars en el fet que en ambdues es mostra un progrés ordenat
cap a la finalitat que és característica de cada procés considerat. A les
nostres pròpies operacions, les fases anteriors es realitzen en la successió
adequada pel propòsit que tenim d'arribar a un fi. Fem les coses per a
aconseguir certs objectius o finalitats. Si considerem els processos naturals —especialment
el naixement, el creixement i el comportament dels animals i les plantes—, podem
veure que en tots els casos les fases anteriors condueixen al desenvolupament
final, de la mateixa manera a com això passa en les operacions de la tècnica.
Perquè la fusta es converteixi en un vaixell, és necessari un agent extern,
l'home, l'artesà que des del principi dirigeix les seves accions en funció
del disseny final que vol donar-li a la seva producció. Perquè una llavor es
converteixi en un arbre no és necessari un agent extern: la finalitat, la forma
final que tindrà l'arbre plenament desenvolupat, és intrínseca a la llavor.
Aquesta no és, però, una diferència decisiva. Fonamentalment els dos processos
són iguals, perquè tots dos mostren la mateixa subordinació dels mitjans a la
finalitat.
Una explicació causal contemporània posa la
causa d'alguna cosa abans de l'esdeveniment que es vol explicar. Quan inflo la
llanta d'una bicicleta, l'aire que hi ha en ella s'escalfa perquè he
incrementat la pressió. Aquest és un exemple d'aplicació de les lleis de Boyle,
segons les quals el canvi de pressió d'un gas causa canvis en la seva
temperatura. Les explicacions teleològiques situen la causa d'alguna cosa
després de l'esdeveniment que es vol explicar. He agafat un autobús per anar al
cinema. Per explicar el viatge, identifico la causa en la meva assistència al
cinema, una cosa que es produeix després del viatge d'autobús.
|