En el 367 Aristòtil va ser enviat a Atenes, a l'edat de 17 anys, per completar la seva educació en l'Acadèmia platònica. Va romandre allí fins a la mort de Plató, el 347, estudiant, escrivint i fent classes sobre un ampli repertori de temes filosòfics, tots ells arrelats en l'obra de Plató.

Quan va morir el seu mestre, va abandonar Atenes per establir-se a Assos, a la costa jònia, on es va casar amb la filla d'un governant local, de la qual tindria dos fills.

En el 343, Filipo el va cridar a la cort macedònia perquè s'ocupés de l'educació del seu fill Alexandre. Aristòtil va romandre a Macedònia fins al 335, moment en què Alexandre havia ja assegurat el domini macedoni sobre Atenes i sobre la resta de Grècia. El filòsof va tornar llavors a Atenes, on va obrir la seva pròpia escola filosòfica, el Liceu, situada just a l'exterior dels murs de la ciutat. Durant els tretze anys següents va escriure i va donar classes al Liceu, fins que l'estiu del 323 va arribar a la ciutat la notícia de la mort d'Alexandre a Babilònia. L'amenaça d'una revolta antimacedònia a Atenes el va portar a traslladar-se a les possessions que la seva família posseïa a Calcis, a la costa nord de l'Àtica, on va morir l'any següent, a l'edat de 63 anys.

Les fonts antigues ens parlen de diversos diàlegs escrits per Aristòtil, en la tradició dels de Plató, i d'altres obres dirigides al públic en general. D'aquests escrits, anomenats "exotérics", s'han conservat només algunes cites aïllades. Les obres d'Aristòtil que han arribat fins a nosaltres són els anomenats textos "esotèrics", textos de ciència i filosofia professional, escrits en una prosa sense adorns, plena de tecnicismes filosòfics. Són llibres adreçats a especialistes o estudiants avançats. Deriven tots ells tal com els coneixem de la col·lecció d'obres aristotèliques preparada a Atenes per Andrònic de Rodes a mitjan segle I aC.

El Corpus aristotèlic (el conjunt d'obres d'Aristòtil que avui coneixem) s'inicia amb un "Órganon" o "instrument" per a la investigació filosòfica, consistent en sis obres dedicades als estudis de lògica. Vénen després 29 obres dedicades a la natura i a la filosofia natural, incloent l'estudi dels animals i les plantes; segueix després la metafísica (el títol significa literalment "després de la física"), tres tractats ètics, diversos llibres sobre política, sobre el govern de la casa i l'estat (els llibres "econòmics"), un tractat sobre retòrica i un tractat —incomplet— sobre poètica.