—Jo estic ben convençut que cap home intel·ligent no creu que ningú falti expressament ni faci expressament coses lletges i dolentes, ans els intel·ligents saben prou bé que tots els qui fan coses lletges i dolentes ho fan sense adonar-se'n.

[...]

—Ningú que sàpiga o es pensi saber que una cosa és millor que la que fa, i que a més és possible, després no farà la que fa, podent fer una cosa millor; i deixar-se vèncer a si mateix no és res més que ignorància, mentre que vèncer-se a si mateix és saviesa.

Tots hi estigueren d'acord.

—I bé, què, ¿no anomeneu ignorància tenir una opinió equivocada i falsa de les coses molt importants?

També en això tots estigueren d'acord.

—¿No és cert, vaig continuar, que ningú no tendeix de bon grat al mal ni a allò que li sembla ésser un mal, ni està en la natura de l'home, pel que es veu, d'anar cap a allò que es pensa que és un mal amb preferència a allò que és un bé; i que quan es veu forçat a triar un mal entre dos, ningú no triarà el més gran, podent decidir-se pel més petit?

Plató, Protàgores, 345d-e; 358c-d.