| Protàgores
d'Abdera (490-421 a. C.) va formar part del grup de filòsofs i artistes reunits
al voltant de Pèricles, que li encàrrec la redacció de la constitució de la
colònia atenesa de Turios, fundada en el 444 aC.
- Antilogia i
relativisme. Se li atribueix a Protàgores l'haver ensenyat que, sobre qualsevol
qüestió, sempre és possible construir dos discursos oposats —una antilogia—.
Tots dos són correctes, encara que cap expressi la veritat absoluta sobre el
tema tractat. Si s'ha de triar un d'ells, s'ha d'elegir el més útil. El
relativisme ètic que pressuposa el mètode antilògic, el reconeixement que no hi
ha regles morals absolutes, és l'afirmació inicial de l'obra de Protàgores
titulada Sobre la veritat:
"L'home és la mesura de totes les coses". Són els homes els qui
decideixen el que és just i injust. No hi ha normes, ni en ètica ni en
política, que es puguin establir d'una vegada per totes i que valguin per a
totes les societats i per a tots les èpoques.
- Convencionalisme.
L'altra cara del relativisme és el convencionalisme. Les pautes de vida
s'estableixen per convenció o acord dels membres d'una comunitat. La veritable
saviesa consisteix a saber distingir, en cada cas, quines decisions són més
beneficioses. La persuasió retòrica —saber convertir "l'argument més feble
en el més fort"— s'ha de posar al servei d'aquestes decisions
beneficioses, per fer veure als altres justament que ho són.
- Escepticisme. Per
Protàgores, l'àmbit diví, garantia de la bondat de les normes de vida
tradicionals, quedava exclòs de l'argumentació. Respecte a la qüestió
religiosa, la seva va ser una posició agnòstica: " dels déus no podem saber res. Ni si són,
ni si no són, ni quins són, perquè hi ha moltes coses que impedeixen saber-ho:
no sols la foscor del problema, sinó també la brevetat de la vida".
|
|
|
