| Sòcrates va
introduir una nova interpretació de la conducta justa. La tradició grega
rebutjava la injustícia quelcom vergonyós. Sòcrates no va qüestionar això. Però
va fer un pas més enllà al subratllar que obrar injustament no només és
vergonyós, sinó extremadament perjudicial per a qui actua d’aquesta manera. És
pitjor fer el mal que patir-lo, deia.
La tesi socràtica
que l'injust s'infringeix a si mateix un dany terrible implica la idea de
l'ànima com allò més valuós de l’ésser humà.
Sòcrates va
entendre d'una manera nova la virtut. La virtut és coneixement de la veritat i
possessió de la correcta definició dels valors morals. Qui arribi a definir
correctament els valors sabrà triar correctament, i en això consisteix la moralitat.
"Ningú obra malament a posta". Aquest punt de vista es va conèixer
després com "intel·lectualisme moral". |
|
|
