Pitàgores i la secta pitagòrica



  • El pitagorisme va ser, alhora, una tendència filosòfica, un moviment polític i una secta religiosa.
    • Políticament, el pitagorisme va tenir la seva importància en la polis de Crotona, al sud d'Itàlia.
    • Com secta religiosa, els pitagòrics van donar gran importància als rituals d'iniciació i purificació. Mantenien que el més important dels éssers humans és la seva ànima i que aquesta ha de purificar-se a través de la reflexió filosòfica, mitjançant la qual es pot assolir la contemplació de l'ordre diví del cosmos i, d'aquesta manera, la purificació i la salvació. Els membres de la secta mantenien un fort sentiment de grup, en part gràcies a la seva acceptació d'un cos de prohibicions de significat avui poc clar. Els pitagòrics no podien menjar faves, no podien remoure el foc amb un ferro ni podien mirar-se en un mirall si estaven al costat d'una llum. D'entre aquestes prohibicions, cal destacar la regla del secret, que impedia als membres de la germandat comunicar a altres persones les doctrines del grup. Qui transgredia aquesta prohibició era assassinat.
  • Pitàgores va ser el mític iniciador del moviment que porta el seu nom. Va néixer a Samos, una de les illes que hi ha davant la costa Jònia, però va desenvolupar la seva activitat principalment a Crotona. La tradició explica que va ser el primer a emprar el terme "filosofia" quan, en contestar algú que li preguntava si era un savi, va respondre que no era savi, sinó amant del saber, literalment filòsof. Sembla que cal atribuir a Pitàgores diversos avenços en aritmètica, astronomia, teoria musical i geometria —i, en particular,el famós teorema que porta el seu nom—.