| Empèdocles va
néixer en l'actual Sicília, a Agrigent. El seu pensament és arcaïtzant. Va
juxtaposar una nova concepció física i una nova sensibilitat religiosa,
emparentada amb les cosmogonies mítiques.
- Els quatre
elements. Va identificar l’arkhé —les
arrels de l'ésser— amb els quatre elements diferenciats per la tradició i les
seves corresponents qualitats bàsiques: l'aigua (humit), la terra (sec), el foc
(calent) i l'aire (fred). La totalitat de la realitat sensible és el resultat
de la combinació o dissociació d'aquests quatre elements.
- Els principis
actius. Les arrels de l'ésser són elements passius. Empèdocles va parlar de dos
elements actius: Neikós —l'odi—, que porta a la disgregació dels elements
primordials; Afrodita —l 'amor—, que porta a la seva unió.
- Cosmologia.
Empèdocles va imaginar dos estats extrems en la lluita còsmica entre Neikós i Afrodita.
D'una banda, Sphaeros, moment en què l'amor venç l'odi. De l'altra, Akosmia,
moment en què l'odi venç l'amor.
Anaxàgores va néixer a la
costa jònia, a Klazomene, però després va emigrar i es va instal·lar a l'Atenes
de Pèricles, de qui va arribar a ser conseller.
Explicava la
realitat a partir de dos principis: un passiu, les homeomeries —així les
anomena Aristòtil— o llavors l'ésser, i un principi actiu, el Nous o Intel·ligència.
- Les homeomeries
són els elements materials que constitueixen la realitat. El seu nombre és
infinit i cadascuna d'elles té una quantitat indiferenciada de qualitats. Són l’arkhé material de la realitat.
L'afirmació de la seva existència és una exigència de la raó, no dels sentits.
- Anaxàgores
explicava la generació de la realitat a partir d'un estat originari de caos —ell
ho entenia com un moment de no diferenciació de les qualitats de les
homeomeries— i per la intervenció d'un principi actiu, el Nous o Intel·ligència. Aquesta és el principi ordinador de la
realitat: és infinita, transcendent, lliure i omniscient. D'ella participen, en
certa mesura, ja que són capaços de moviment, els éssers vius.
|
|
|