| Tales,
Anaximandre i Anaxímenes, els tres primers pensadors presocràtics, van viure a
la ciutat Jònia de Milet.
- Tales. Va ser el
primer a parlar de l’arkhé. Ho va identificar amb un dels elements de la natura. Tales va afirmar que el
principi i substrat de tots els éssers és l'aigua. Potser estava traduint a
termes naturals les tradicions mitològiques egípcies i gregues, en les quals
l'Oceà és una divinitat de gran importància? ¿S'ha d'entendre la seva idea per
la importància de les activitats marítimes en una ciutat com Milet, on moltes
coses depenien de l’activitat del port? O per l'associació entre l'humit
i la vida, com suggereix Aristòtil?
- Anaximandre. La
seva física és bastant més abstracta que la de Tales. Sembla que va raonar de
la següent manera: Si l’arkhé ha
d'estar present en totes les coses i convertir-se en totes les coses, no pot
ser quelcom definit o determinat. Només es pot entendre negativament, dient
allò que no és. Per Anaximandre l'arkhé
és lo apeiron: l'indefinit,
l'indeterminat, l'infinit. Considerava que el magma indefinit de lo apeiron estava des dels orígens del
cosmos en incessant moviment i que el producte d'aquesta agitació és la
progressiva separació de les qualitats oposades (el fred i el calent, el sec i
l'humit) amb les quals és possible descriure tots els éssers de la realitat.
L'equilibri inestable d'aquestes qualitats, continuava Anaximandre, està regit
per una llei de justícia o compensació que dóna el predomini successiu a
cadascuna d'elles. El cosmos, que estaria format per una quantitat indefinida
de mons, és el producte d'aquest
equilibri variable. Per Anaximadre, la Terra és un d'aquests mons. És un
cilindre aplatat. En una de les seves superfícies es va desenvolupar la vida i
van sorgir, finalment, els éssers humans, com a culminació d'un procés que
s'inicia en els peixos.
- Anaxímenes.
Postulava com arkhé de la realitat
l'aire, una boirina original de la qual estarien fetes totes les coses. La seva
explicació sembla un retorn a l'estil de pensar de Tales i un pas enrere
respecte a Anaximandre. No obstant això, la seva cosmogonia responia algunes
preguntes que els seus antecessors no s'havien fet. Com arriba a
convertir-se l'element original en totes les diverses i múltiples coses que formen
la realitat? Per a Anaxímenes, la resposta estava en els processos de condensació
i rarefacció de l'aire. La condensació de l'aire dóna lloc als elements més
sòlids de la realitat, l'aigua i la terra. La seva rarefacció —és a dir, la
seva dilatació— origina els elements més volàtils, el foc i el vent. La física
de Anaxímenes era capaç també d'explicar la causa de les transformacions per les quals el principi de totes les coses ha arribat a formar la realitat tal com la
coneixem. El terme "aire" era, en la mentalitat grega tradicional,
sinònim d '"esperit" o "alè vital". Si l'aire és el
principi de la vida, ja tenim la raó per la qual canvia i es transforma, ja que
la vida és canvi i transformació.
|
|
|
