Quan al segle VI aC els filòsofs, els anomenats presocràtics, van proposar les primeres explicacions racionals, aquestes estaven en gran mesura encara impregnades del discurs mitològic. La genealogia dels déus, la narració del seu llinatge a partir de les deïtats més antigues, va ser substituïda per la genealogia de la realitat a partir d'un principi natural del qual tot procedeix. Les claus d'un i altre discurs són molt diferents, però l'esquema que subjau en tots dos és el mateix. Les primeres filosofies també comparteixen amb el discurs mitològic un fort to místic, clarament dominant, per exemple, en la concepció del coneixement com una forma de salvació de l'ànima.

Ja al segle V aC, Plató, el gran iniciador de la filosofia, segueix utilitzant el mite com a recurs explicatiu i didàctic que li permet fer més comprensibles les seves teories.

Encara avui el discurs mític i les seves claus formen part de molts dels nostres supòsits teòrics i vitals.