| Les explicacions
que proposa la filosofia, les explicacions racionals, es caracteritzen, per
contrast amb el registre mític, pels trets següents:- El pensament
racional no recorre a divinitats o éssers sobrenaturals per explicar els
fenòmens de l'Univers. El pensament racional introdueix la idea de naturalesa.
- El curs dels
esdeveniments deixa de ser vist com una cosa arbitrari en la mesura que deixa
de ser interpretat com el resultat del caprici diví. La naturalesa és l'àmbit
de la necessitat, les coses succeeixen necessàriament, d'acord amb certes
lleis. La raó humana pot i ha de descobrir aquestes lleis de la naturalesa.Hi ha dues
actituds molt diferents davant la malaltia. Una actitud és la de considerar que
la malaltia es deguda a la voluntat dels déus i que la curació només tindrà
lloc si les ofrenes que es fan en el seu honor són del seu gust. És el que
passa en el cant I de la Ilíada. Els
grecs ofenen el sacerdot d'Apol·lo i són castigats per aquest déu mitjançant el
seu arc i les seves fletxes. Així narra Homer una epidèmia de pesta en el
campament dels grecs. Molt diferent és concebre la salut, com farà Hipòcrates
(segle V aC), com un equilibri entre els diferents humors del cos: bilis,
flegma, sang, bilis negra. La salut depèn de l'equilibri d'aquests quatre
humors. La malaltia s'ocasiona pel desequilibri dels humors. La curació
consisteix a restablir les correctes proporcions entre els humors —mitjançant
sagnies, per exemple—.
La força de
l'explicació racional no es basa en l'autoritat, en la tradició o en la seva
vigència social, sinó en el fet que estigui recolzada en raons sòlides, en
raonaments i en observacions empíriques.
|
|
|