Factors que expliquen el pas del mite al logos



Són diverses les circumstàncies que van coincidir i van afavorir el sorgiment de la filosofia a Grècia entre els segles VI i V aC:
  • La privilegiada situació geogràfica de Grècia. Grècia, que és una península molt muntanyosa, està abocada al mar. És, a més, un lloc de trobada de les civilitzacions d'Orient i Occident. Això va posar en contacte els grecs amb diferents tradicions mitològiques, incompatibles entre si. La diversitat dels mites va portar a posar-los en dubte.
  • L'aparició de la polis. A la Grècia arcaica, en l'anomenada civilització minoic-micènica, l'organització política i territorial està centrada en els monumentals palaus —com el de Cnosos—, que són seu de les monarquies governants i actius nuclis econòmics. Aquesta forma d'organització és substituïda en els segles VI i V aC per la polis, la ciutat-estat. Cada polis és una unitat independent, cadascuna té la seva peculiar forma d'organització política i jurídica. A les polis es van consolidar les primeres formes de democràcia. L'assemblea de ciutadans —entre els quals no estaven inclosos els esclaus, les dones, els menors d'edat i els estrangers— van arribar a tenir un paper polític decisiu. En l'estructura urbanística de la ciutat, la importància de l'assemblea té el seu equivalent en la centralitat de l'àgora o plaça pública. El clima democràtic de les polis va afavorir el diàleg i el raonament en general.
  • L'aparició de l'escriptura fonètica cap a mitjan segle VIII aC. L'escriptura fonètica la van importar els grecs de Fenícia. La van modificar i millorar. La civilització minoic-micènica tenia una escriptura de tipus jeroglífic, el lineal B. Amb les invasions dòries, aquesta escriptura, que només coneixia una casta d'escribes, va desaparèixer. La nova escriptura fonètica que la va substituir permetia escriure tal com es parlava i així moltes més persones, no només els escribes, van tenir accés al saber escrit. D'aquesta manera, molts podien llegir els mites i reflexionar-hi.
  • La importació d'Egipte i Babilònia de tècniques geomètriques i astronòmiques. Els grecs van importar els avenços d'aquestes civilitzacions en el camp de la geometria i l'astronomia prescindint del seu contingut religiós. D'aquesta manera van poder comptar amb una representació de la realitat espacial i temporal on no intervenien els déus. L'astronomia, en particular, els va proporcionar un sistema eficaç d'orientació en l'espai —imprescindible, per exemple, en la navegació— i en el temps —mitjançant l'establiment d'un calendari—.