| Els trets més
rellevants del pensament mitològic són els següents:Déus, herois i
homes. Els déus, els protagonistes dels relats mitològics, eren considerats
éssers dotats de sentiments i desitjos. Es diferenciaven dels humans sobretot
per la seva immortalitat. Els déus personifiquen forces i fenòmens naturals i
també sentiments. Zeus, el pare dels déus, és el déu del tro, Posidó, el déu
del mar; Demèter, la deessa de l'agricultura i de la fertilitat; Afrodita és la
deessa de l'amor, etc.
Els herois —fills
d'un déu i d'un mortal— juguen també un paper important en la mitologia. Són exemples
a imitar. El seu destí —normalment tràgic—els porta sempre a intentar superar
la infranquejable frontera entre el diví i l'humà. Als éssers humans
els correspon el paper de comparses. La seva història i el seu destí, igual que
el curs dels esdeveniments naturals, no depèn d'ells, sinó del caprici dels
déus.
- L'esdevenir
universal és, en gran part arbitrari, ja que depèn sobretot de la capritxosa
voluntat dels déus.
- L'acceptació de
les explicacions mítiques no es basa en el fet que siguin racionalment
demostrables. La força del mite s'ha de buscar en l'autoritat de la tradició i
en el seu arrelament social.
|
|
|
