| Per a Plató no tots els éssers humans són iguals. Hi ha entre
ells diferències que se'n deriven, no del llinatge o les riqueses, sinó del
diferent grau en què els individus desenvolupen la seva capacitat intel·lectual
i moral. A partir d'aquest principi, Plató sostenia que la societat ben
organitzada, justa, ha de distribuir la seva població en tres estaments o
classes diferents: el dels governants, el dels guardians i el dels productors.
- Els governants. Han de ser filòsofs, perquè només ells
coneixen la idea de justícia. La seva funció és la de guiar els estaments
inferiors cap al bé comú. El seu paper és, per tant, semblant al de l'auriga
del carro alat. En aquests homes domina l'ànima racional i amb ella les virtuts
corresponents: la saviesa i la prudència.
- Els guardians. Els correspon la funció de defensar l'Estat
dels enemics exteriors i de les sedicions internes. En els homes d'aquesta
classe predomina l'ànima irascible i, per tant, la fortalesa com a virtut
associada.
Per accedir als estaments superiors, el dels governants i el
dels guardians, Plató va establir a la República un programa educatiu complet i
molt selectiu, en el qual es tenen en compte matèries tan diferents com la
gimnàstica, la música, la poesia —aquesta només per als guardians—, la
matemàtica i, a partir dels 30 anys, la dialèctica. L'educació és, si més no en
la seva primera etapa —fins als 20 anys— igual per a tothom, amb independència
del gènere, la riquesa i l'origen social de cada individu. Però només els que
assoleixin el nivell superior tenen accés a les funcions militars i de direcció
política: només aquests podran ser guardians o governants.
- Els obrers o productors. Constitueixen el sector social més
nombrós en la piràmide dissenyada per Plató. La seva tasca és obtenir tot
el necessari per proveir les necessitats de tots els ciutadans. Els homes que
integren aquest grup són aquells en els quals predomina l'ànima concupiscible i
la virtut que li correspon: la moderació.
L'ideal platònica de justícia (dikayosine) rau, com en el
cas de l'ànima, en l'harmonització dels tres estaments descrits i en la
jerarquitzada supeditació dels uns als altres. En l'ànima individual li
correspon a la racionalitat la direcció de la voluntat i del desig. De la
mateixa manera, en la societat el govern ha de ser exercit pels filòsofs i els
individus de cada estament han de complir amb les seves funcions sense
interferir en les que els corresponguin als individus dels altres estaments
socials.
|
|
|
