| A la República s'analitzen les diferents formes
d'organització estatal: el seu funcionament i els seus perills. Unes són
valorades positivament, ja que s'adeqüen a la realització de l'ideal polí-tic;
altres són rebutjades per ser contràries a aquest ideal.
- Monarquia i aristocràcia. Plató tracta favorablement la
monarquia —el govern d'un sol home— i l'aristocràcia —el govern dels
“millors”—. Són règims positius en la mesura que els seus governants s'ajustin
a la racionalitat: és a dir, en la mesura que siguin filòsofs.
- Timocràcia, oligarquia i tirania. La monarquia i
l'aristocràcia poden derivar en formes detestables d'Estat. En particular,
l'aristocràcia pot donar lloc a la timocràcia —el govern de l'ambició pròpia
dels guardians— o a l'oligarquia —el govern dels més rics—. La tirania, el
negatiu del govern monàrquic, és la pitjor de les formes de govern. En un règim
tirànic predominen la crueltat i la brutalitat, el tirà és un dèspota i un
ignorant, dominat per les seves pròpies passions: és l'antítesi del filòsof-rei.
- Democràcia i demagògia. Plató no va ser mai un demòcrata. La
democràcia —el govern del poble— havia estat responsable de la mort de
Sòcrates, de l'home més just, i això era una prova irrefutable del caràcter
corrupte i degenerat de qualsevol forma de govern democràtic. La democràcia,
per la seva mateixa naturalesa, és un règim on fàcilment pot triomfar la
demagògia. Parlar bé en la plaça pública i enlluernar a la ciutadania pot ser
el camí més oposat a la justícia. La llibertat dels individus i de les seves
passions pot conduir sense grans obstacles a un fort i perillós oblit del bé
comú.
|
|
|
