Plató va defensar una concepció dualista de l’ésser humà, segons la qual l'ànima és una entitat no-material, que pot existir separadament del cos. De fet, el dualisme platònic és una conseqüència de la seva teoria de les idees: la idea, que és el veritable objecte de coneixement, és transcendent; existeix fora de l'espai i del temps, és, a més, eterna. Per tant, si l'home fos tan sols un cos —sensible, canviant i mortal— quedaria inexplicada la possibilitat del coneixement.