Centralitat de la política en l’obra de Plató



Han estat molts els que han vist en la teoria política de Plató la secció més important de la seva obra. És com si tota la seva filosofia tendís i es justifiqués per un sol fi: reformar la polis d'Atenes. Plató va viure l’època de crisi que va seguir a la derrota a la guerra del Peloponès. Atenes va iniciar aleshores un procés de decadència i de descomposició social. La decadència "de fet" de la democràcia, Plató la vol justificar com una decadència "de dret": considerava que la democràcia i les llibertats d’Atenes van ser, justament, la causa del seu enfonsament .

Estem davant un dels temes de reflexió que sempre va acompanyar a Plató en el seu itinerari intel·lectual i al qual va dedicar tres dels seus diàlegs més notables: la República, el Polític i Les lleis. A més, tots els seus ensenyaments semblen convergir en la qüestió política: hi apunten tant la seva forma d'entendre la realitat i el coneixement —és a dir, la teoria de les idees— com la seva concepció de l’ésser humà —la seva teoria de l'ànima—.