| Han estat molts els que han vist en la teoria política de
Plató la secció més important de la seva obra. És com si tota la seva filosofia
tendís i es justifiqués per un sol fi: reformar la polis d'Atenes. Plató va
viure l’època de crisi que va seguir a la derrota a la guerra del Peloponès.
Atenes va iniciar aleshores un procés de decadència i de descomposició social.
La decadència "de fet" de la democràcia, Plató la vol justificar com
una decadència "de dret": considerava que la democràcia i les
llibertats d’Atenes van ser, justament, la causa del seu enfonsament .
Estem davant un dels temes de reflexió que sempre va
acompanyar a Plató en el seu itinerari intel·lectual i al qual va dedicar tres dels seus diàlegs més notables: la República, el Polític i Les
lleis. A més, tots els seus ensenyaments semblen convergir en la qüestió
política: hi apunten tant la seva forma d'entendre la realitat i el coneixement
—és a dir, la teoria de les idees— com la seva concepció de l’ésser humà —la
seva teoria de l'ànima—. |
|
|
